Reseñas


Butlletins d'Eix Diari. El Blog de Teresa Costa-Gramunt

Article "Llocs per estimar" de Teresa Costa-Gramunt

sobre el llibre de poemes "Lugares que amar" de Goya Gutiérrez


Vilanova i la Geltrú 21.8.2022

LLOCS PER ESTIMAR

A Lugares que amar (In-Verso), de Goya Gutiérrez, nascuda a Cabolafuente, Saragossa, l'any 1954, des de fa molts anys resident a Castelldefels i amb una llarga trajectòria poètica, ha pres de nou la veu per revalidar, amb força, en els nostres dies trasbalsats, el que fa un segle va escriure Marina Tsvietàieva: "Tot fa bé al poeta". Sí: des del goig fins a l'esqueixament de l'ànima.
Els llocs i els no-llocs, és a dir, els llocs concrets que ens arrelen i els estadis de la ment que ens fan enlairar, tenen la mateixa categoria en les regions del sensible i l'espiritual de l'existència humana. Per tant, són material sensible i inspiració. Una pel·lícula, una obra de teatre, un quadre, una escultura, una fotografia, un poema, una catedral, un rostre, un record, són receptacles la contemplació dels quals és converteix en un "lloc" per estimar.
A La hermosa veta, la primera part de Lugares que amar, trobem en efecte un fil d'or que es desplega en la contemplació-reflexió-record visual i mental de pel·lícules com El setè segell, d'Ingmar Bergman, Medea, de Pier Paolo Passilini o El cel sobre Berlin, de Wim Wenders. Setè art, o obres de teatre com Yerma, de Federico García Lorca o Hamlet, de William Shakespeare, que donen fe de l'art que salva, o, si més no, de l'art, la seva bellesa que consola pel fet de fer-nos viatjar al nostre centre on hi fructifica la vida viscuda amb intensitat en un diàleg permanent entre la burla i la bondat, o el goig i la mort, camins per "trobar finalment l'amor". Alfa i omega de l'existència, l'amor relliga els extrems, com en aquesta bella imatge poètica de "l'àngel madur" que "sacrifica les seves ales" per "provar el color de la terra", com escriu Goya Gutiérrez en el seu homenatge al film de Wim Wenders.
A la segona part del llibre trobem els poemes que componen Lugares que amar, començant per una oda a l'Univers que en la seva grandiositat es va desplegant en els llocs-i-petites-coses que aquí són pedres, allà són estrelles, o aquí és memòria i allà és compassió, fruits de la nostra quotidianitat més propera, com la vivència dels dies tràgics de la pandèmia o les violacions que no cessen i sempre sagnants, ja siguin en guerra o en temps de pau. I tot això sumat a l'alegria íntima d'obrir els ulls cada matí: una epifania domèstica de valor còsmic, tal com la canta la poeta que, lúcida, és ben conscient que "nadie escribirá por nosotras cuando estemos muertas". Cal, doncs, aquest testimoni viu en la confiança que com més creix el poeta més creix la persona, i com més creix la persona més creix la poeta: Goya Gutiérrez, plena d'una bellesa serena que a través dels versos de Lugares que amar expressa l'amor pels espais i la gent estimada, les seves ferides i els seus fulgors, la seva vulnerabilitat i heroïcitat, la vida de l'ànima i la seva cançó.


Teresa Costa-Gramunt

Traducción al castellano: Goya Gutiérrez

LLOCS PER ESTIMAR

En Lugares que amar (In-Verso), de Goya Gutiérrez, nacida en Cabolafuente (Zaragoza) el año 1954, desde hace muchos años residente en Castelldefels y con una larga trayectoria poética, ha tomado de nuevo la voz para revalidar, con fuerza, en nuestros días convulsos, lo que hace un siglo escribió Marina Tsvietàieva: "Todo hace bien al poeta". Sí: desde el gozo hasta el desgarro del alma. Los lugares y los no-lugares, es decir, los lugares concretos que nos enraízan y los estadios de la mente que nos elevan, tienen la misma categoría en las regiones de lo sensible y lo espiritual de la existencia humana. Por tanto, son material sensible e inspiración. Una película, una obra de teatro, un cuadro, una escultura, una fotografía, un poema, una catedral, un rostro, un recuerdo, son receptáculos cuya contemplación se convierte en un "lugar" para amar.
En La hermosa veta, la primera parte de Lugares que amar, encontramos en efecto un hilo de oro que se despliega en la contemplación-reflexión-recuerdo visual y mental de películas como El séptimo sello, de Ingmar Bergman, Medea, de Pier Paolo Passolini o Cielo sobre Berlín, de Wim Wenders. Séptimo arte, o obras de teatro como Yerma, de Federico García Lorca o Hamlet, de William Shakespeare, que dan fe del arte que salva, o por lo menos del arte, su belleza que consuela per el hecho de hacernos viajar a nuestro centro, en donde fructifica la vida vivida con intensidad en un diálogo permanente entre la burla y la bondad, o el gozo y la muerte, caminos para "encontrar finalmente el amor". Alfa y omega de la existencia, el amor religa los extremos, como en esta bella imagen poética del "ángel maduro" que "sacrifica sus alas" para "probar el color de la tierra", como escribe Goya Gutiérrez en su homenaje a la película de Wim Wenders.
En la segunda parte del libro encontramos los poemas que componen Lugares que amar, empezando por una oda al Universo que en su grandiosidad se va desplegando en los lugares-y-pequeñas cosas que aquí son piedras, allá son estrellas, o aquí es memoria y allá compasión, frutos de nuestra cotidianidad más cercana, como la vivencia de los días trágicos de la pandemia o las violaciones que no cesan y siempre sangrantes, ya sea en guerra o en tiempos de paz. Y todo esto sumado a la alegría íntima de abrir los ojos cada mañana, una epifanía doméstica de valor cósmico, tal como la canta la poeta que, lúcida, es bien consciente que "nadie escribirá por nosotras cuando estemos muertas". Es preciso, pues, este testimonio vivo con la confianza de que cuanto más crece el poeta más crece la persona, y cuanto más crece la persona más crece la poeta: Goya Gutiérrez, llena de una belleza serena que a través de los versos de Lugares que amar expresa el amor por los espacios y la gente estimada, sus heridas y sus fulgores, su vulnerabilidad y heroicidad, la vida del alma y su canción.